Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació a les nostres vides

En els darrers anys la nostra societat ha sofert una gran transformació, deguda, principalment, pel pas de la Societat Industrial a la Societat de la Informació. El sorgiment de noves necessitats i interessos per part dels membres de la societat va potenciar l'aparició i la introducció, progressivament, de les noves tecnologies a les nostres vides. Així, cada cop més aquestes noves tecnologies formen part dels nostres afers quotidians. En un inici, el canvi més significatiu produït en la nostra societat va ser la substitució dels recursos humans per recursos tecnològics. 

Els contextos escolars, com a un dels pilars principals de desenvolupament i creixement dels individus, s'encarrega, entre moltes altres funcions, de fer dels seus alumnes futures persones competents davant de la seva societat. Aquesta no és una tasca fàcil, donat que l'actual Societat de la Informació es caracteritza pels canvis continuats i l'aparició de noves necessitats constantment. Un dels elements presents i que cada cop està adquirint una major importància són les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). Aquest fet es pot veure reflectit en les aules de moltes escoles, on molts recursos materials s'han substituït per recursos tecnològics. Per aquest motiu és essencial que com a futura professional de l'educació conegui i domini aquestes nous recursos i així, poder transmetre, de forma òptima, als meus alumnes aquest tipus de coneixement. S'aconseguirà, d'aquesta manera, que els infants esdevinguin, en un futur, membres competents i alfabetitzats dins de la seva societat. Crec, però, que la introducció d'aquest tipus de recursos en les aules ha de ser moderat i ha de presentar una relació lògica envers el procés d'ensenyament i aprenentatge. Per exemple, no podem fer que els alumnes realitzin activitats de matemàtiques en línea si prèviament no tenen interioritzat el concepte de suma o resta. Per tant, jo sóc partidària d'utilitzar els recursos tecnològics per reforçar allò que s'ha après i no com a font d'aprenentatge. A més, considero que a Educació Infantil el seu ús encara hauria de ser més limitat, ja que en els primers anys de vida la relació amb la mestra i amb d'altres companys és la font principal d'aprenentatge.

Vídeo on es presenta la controvèrsia entre tecnologia i metodologia (visualitzat a l'aula).

D'altra banda, no em vull oblidar d'aquells infants que viuen i es desenvolupen en societats en vies de desenvolupament. Es tracta de nens i nens que, en el cas de poder tenir accés a l'educació, no disposen d'aquests nous recursos tecnològics a les seves aules i que aprenen tant o més que els nens de la nostra societat. Amb això vull tornar a reforçar la meva objecció personal en la que defenso la relació amb els altres al llarg dels primers anys de vida com a font principal d'aprenentatge.

Per últim, m'agradaria parlar de l'accés a les noves tecnologies, concretament a Internet. En l'actualitat Internet s'ha convertit en una finestra que t'obre el món amb un sol clic. Tenim tot tipus d'informació al nostre abast de forma immediata. Això, però, té els seus riscos, donat que els infants estan exposats i disposen d'accés obert a materials no aptes per les seves edats. Què hem de fer per tal d'evitar aquest tipus d'accés? La prohibició és una bona resposta o bé els farà despertar més la seva curiositat? El diàleg és la solució més adient? Aquest tipus de debat s'ha plantejat diversos cops a l'aula, creant controvèrsies i l'aparició de múltiples punts de vista. Personalment, considero que la prohibició pot provocar que la curiositat del nen augmenti, però, alhora penso que en determinades edats si és una acció adient. A més, penso que el diàleg esdevé imprescindible per tal d'advertir el perill al qual es poden exposar els usuaris. Per últim, no ens hem d'oblidar de la importància del treball conjunt entre els contextos familiars i escolars per tal de garantir un treball en una mateixa línea que fomenti l'òptim desenvolupament global dels infants. Aquesta relació permet que la família pugui estar informada i pugui ser conscient de l'ús moderat i supervisat de les noves tecnologies per tal d'evitar l'aparició de possibles problemes que dificultin el procés d'aprenentatge i el bon desenvolupament personal de nen o nena.

Com a conclusió, pet tant, cal dir que les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació estan adquirint cada cop més una major importància en la nostra societat, degut principalment a dues causes: el pas de la Societat Industrial a la Societat de la Informació i l'aparició de noves necessitats i interessos per part dels membres de la societat canvians. Aquest fet es veu reflectit en moltes aules, donat que molts recursos materials s'han susbtituït per recursos tecnològics. Cal dir, però, que s'ha de fer un ús òptim, funcional i moderat d'aquestes eines.