La Nostra societat té impremtes de Disney?

Aquesta aportació centrarà en el text que fa uns dies vam treballar a classe de l'autor Henry Giroux sobre la cultura Disney.

En primer lloc, m'agradaria dir que, realment és increïble el missatge que totes les pel·lícules de Disney comporten.  Tots estem xops d'aquestes pel·lícules des de ben petits, i la majoria de vegades sense criteris crítics que ens facin interpretar la pel·lícula de diferent manera per la qual va estar creada. Però, la interpretació que es dóna a les pel·lícules Disney és la que el creador desitjava? Hi ha, doncs bidireccionalitat?

Totes les pel·lícules Disney posseeixen, entre línees, un missatge que quan ets petit no perceps. Quan ets una criatura veus en aquestes pel·lícules, o almenys en el meu cas, un món ideal del qual hi vols formar part. Un món en el que una noia, sempre espera al seu príncep blau. No hem d’oblidar que són pel·lícules, de contes inventats, però existeixen molts nens i nenes que perceben i interioritzen aquest missatge de món ideal, que no existeix. D’aquesta manera, tal i com relata l’autor en el text,  "Estimulando a la juventud : La Disneysación de la Cultura Infantil" : (...) cualquier intento de tomar las películas de Disney críticamente chocaría con la opinión general Americana. Después de todo, "el lugar más feliz de la tierra" ha ganado tradicionalmente su popularidad en parte a través de su autoproclamada marca registrada de imagen de inocencia que la protege de la mirada interrogadora de los críticos (...). Es comprova així, que el món ideal i la inocència propagada per Disney, guanya.

Tot i no deixar de ser pel·lícules, haurien de tenir en compte que molts infants les admiren i les prenen com exemple. D’aquesta manera haurien de relatar més la realitat en la que vivim. En defensa d’aquest argument personal, encara que no es tracti d’un clàssic de Disney, com persona adulta i conscient dels missatges erronis que aquestes em van causar en el seu moment, he escollit la pel·lícula Tiana y el sapo per verificar aquesta opinió.

En aquesta pel·lícula apareix una jove que es val per si mateixa, que lluita per els seus somnis amb esforç i dedicació. Creix en una família amb pocs recursos, però que la enriqueix de valors morals i lluitadors que la fan superar-se cada dia. Es tracta d’una noia lluitadora, que valora i cuida el que té sense deixar de somriure, una dona conscient de l’esforç per aconseguir qualsevol objectiu a la vida, en definitiva una dona com les de la nostra societat. No vull oblidar, però, que actualment en molts llocs del món, hi ha dones que no poden gaudir d’aquesta llibertat com a persones, a causa de la crueltat d’altres.

Un altre element que vull destacar de la història, és la fallida del clàssic del gripau que es converteix en príncep després d’un petó. Així doncs, el gripau no es converteix en príncep, sinó que és ella qui es converteix en gripau. Es trenca, d’aquesta manera, el món ideal.

Cal dir que també hi és present la idea de que no és important l’aspecte físic sinó que l’interior de la persona és el que compta realment.

Per finalitzar, vull deixar constància que encara que hagi realitzat una crítica de les pel·lícules Disney, i que aquestes em transmetessin, en el seu moment, un missatge erroni sobre la vida, considero que han format part, indiscutiblement, de la meva infància, que no puc oblidar.